viatge cap. 4: BLUE MOUNTAINS: VIATGE INFERNAL

Bueeeeeno, a veure, es dificil comencar a explicar aquesta part del viatge....imagineuvos que teniu un cotxe o millor dit, el que queda d'un cotxe rovellat, amb forats al sostre, amb cucaraches com les de la placa del lleo vivint a dins, moltes ampolles buides, objectes irreconeixibles, plantes que a la sortida eren verdes i ara ja estan macerant de color verd fosc, cocacola desfeta pillada al kentuki les primeres hores abans darribar al rebel salute, seria un sinfin pero prometem farem una entrada especial pel cotxe i el seu estat.... aquest tipus de cotxe, perd moooolta aigua del radiador, perque l'ampolleta no te pressio perque el tap esta desgastat i clar, aquest tipus de cotxe, s'arregla agafant la bossa de plastic dels pastissets de coco i entaforant la bossa i despres el tap amb mala folla, aconsegueixes que aguanti 10 kilometres mes sense explotar, vas comprant aigua de beure o restes de ves a saber tu quina aigua trobes sota els seients i li fots al radiador....vas parant el cotxe en marxa al mig de la carretera perque baixi la temperatura, el cotxe s'atura...... bueno aixins 4 hores fins a Kingston. llavors decideixes parar a veure que collons li passa a la ferralla aquesta amb rodes..... i clar per comprovarho, despres de quatre hores el primer que has de fer, una de les primeres llisons de lautoescola es destapa la tapa del radiador......Julio seto es va chamuscar la ma i ens va esquitxar sencers d'aigua i anticongelant en ebullicio, palabra!!!! El tiu es va espantar , pero sap que som bona gent i que el que podia haver acabat en assassinat de primer grau, va ser res, un cop a lesquena i no et preocupis papa.

Aquest es el mitja de transport, vam parar a un poblet despres de Kingston a comprar provisions per anar a la Muntanya i..............sorpreeeesa!!! El cotxe va comensar a aturarse, calarse, pararse, .... pensavem que era la fi de la first love girl, que es com lanomena el seto. El papa li parla al cotxe, algu aixins com vamos bonita no te me cales ahora, eres la princesa i la emperatriz me cago en el tampon lleno de regla ( blood clot ). Bueno, van ser bombo ras clat, bombo clot, ras bombo, fuking bombo ras..... fins arribar a casa del iaio que guarda els cotxes que arriben a les blue mountains. A tot aixo el senyor oscarimuvi aka xisel aka oscar, va baixarse del carro perque volia matar al papa, el papa apretava gas a fondo sense marxa per injectar xofa, el cotxe feia 30 metres i es calava. I aixi durant dues hores, per camins de fang, travessant riu i trinxant el tub descapament a cops brutals. Seto, estas molt malament per tenir ledat que tens, una mica de previsio, tacte, dignitat, no pots nar aixins per la Jah life home que prendras mal. En fi, el iaio de les blue mountains que guarda els cotxes dels rampolleons que hi arriben, te demencia senil i la seva dona tambe, pobre, era un tio super lucid fa tres anys i ara et pregunta la mateixa cosa al cap de dos minuts, pobre home de veritat. En fi, vam agafar un jeep del que nomes quedava el ferro i PROOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOVA SUPERAAAAAAAAAAAADA!!! Una dotzena dous a dins una bossa de plastic van arribar desde kingsto a dalt per fer el sopar sense trencarse!!!!! aIXO DE DONT PUT DE EGGS IN THE SAME BASKET NO ES PER ALS RAMPES CATALANS naltrus tenim tacte!!!! 20 euros, un recorregut duna hora d'ascens per valls vermelles plenes de vegetacio diferent, fang, nens que senfilen darrera del jeep..... i a casa!!! Res ha canviat a dalt de les blue mountains... res com que res!!! hA ARRIBAT LELECTRICITAT I NOMES HI HA LLANTIES DE QUEROSENO A LES HABITACIONS, I HA NASCUT EL MAICHEL !!! Es possiblement el millor jamaica de l'illa un tros de pa de criatura que podeu veure a les fotos, rialler i guapu a mes no poder que va aprendre a fer servir un Iphone en un obrior i tancar d'ulls amb nomes dos anyets!!! Amazing!1 I res, que a les sis del mati ens vam llevra, vam pujar una mountain, vam veure pluja, nuvols sol, farigola, calsots, lliris i un paisatge espectacular. Vam beure cafe, esmorzar, acomiadarnos de la Cometa Halley, una australiana forrada de pasta que haviem conegut la nit anterior i res cap abaix a pillar el ragamuffin car.

Dono fe que el polamen, aka germa del xisel fliparia com el tete i un servidor  ( juanma ) vam arreglarli el caro al seto. Ens vam pringar les urpes, ens vam tallar amb la ferralla pero vam aconseguir crear una tapa decent amb merma per a la botella de laigua i vam segellar el conducte de laire cap al motor. Ens esperavem cinc hores de boca oberta recorrent  una carretera alternativa el BUFF BAY VALLEY, una carretera de conte com de los ultimos dias de leden, amb aigua, cascades , vegetacio exuberant , pura selva entre muntanyes precisoses, casetes lluents, rius pertot arreu..... de veritat, una meravella. I res , como no, vam arribar mig morts, demanant leutanasia i per acabarho dadobar, vam comprarli lampolla nova de laigua al papamovil, aka papacar.