Nine Miles.... no volem obviar el que es un viatge de quatre hores en cotxe per unes carreteres plenes de sots, cops de volant continus, accelerades, pitades, carreteres on caben un cotxe i mig, amb un conductor de ferro fumant herba a les 5 de la matinada, sense dormir des del dia anterior, curves, curves, curves.......sense dormir, curves , sense dormir.......vam arribar trinxats perduts al poble natal de Bob Marley, el mestre, el general, el big artist de veritat.
Nomes aturar el cotxe, el percal ja estava servit a la safata, un fals rasta dels que trobareu a centenars , a thousands al llarg i ample de l'illa ja ens va voler estrujar i escurar, pero la veterania es un grau i vam sortir de l'atolladero. Vam aconseguir una habitacio dins una futura casa d'hostes en construccio o en deconstruccio segons es miri....un garito de dues plantes desert, en plan peli de gangsters, com rakon city o walking deads.... tot ple de matalassos trinxats arreu, vaters cagats, portes obertes de les habitacions, fauna, animals, orukes, carcoma...... en fi. Pero vam dormir de la hostia de be despres de dinar i fartarnos fins les celles de calalu, rice and beans, plantins, dumpins, i com no, el millor dels tofus, que per si no ho recordeu del 2008, el mill9or tofu es menja a jamaica.
Anem pel Mausoleu, enteneu que havent esmorzat, sense dormir, amb jetu llastimos .. no es el millor moment per entrar a veure la tomba de Bob Marley pero som aixins, originals rampalaions, original freedom fighters agains spanish government.... res que es una puta camama dels collons, pobre bob, una colla de desgraciats sense cor gestionen el seu mausoleu i t'inciten a beure alcohol nomes a lentrar, et fan pagar 17 pavus mes un de lespelma obligatoria!!! 18 euros !!! Es gravissim Joan!!! Pero aixo si, la sensacio que tens a l'entrar a la tomba no te preu, de veritat, els tres vam sentir alguna cosa molt especial i que quedi clar, lluny de l'autosuggestio, hi ha un silenci amb una energia brutal a dins, vas descals.... Jah Live, Bob Live fo sho!!!!
No vam fer fotus del Mausoleu perque mai les hem fet ni les farem, respetec, aixo si, teniem moltes ganes de passejar pels caminets de Nine Miles i aixi ho varem fer, la gent com sempre, la gent currante no les sangoneres, son entranyables i de puta mare, amb una senzillesa molt agradable. Vam dinar, dormir, sopar, dormir, esmorzar... la dona que hi havia a carrec de l'unic bar a davant del mausoleu flipava amb el saque que tenim i lo bons i prims que arribem a estar pel que arribem a endrapar ! Vam arrassarli els [pastissets de coco, el te de putissima mare de poleo menta... en fi la tia ens va agafar carinyu !
Ale, cap a les blue mountains.
PD: el papatapa aka seto, aka julio seto, aka, rebelina, aka rebel, aka general, aka ras minott, aka mi compa, aka RAMPAAALAION, aka el putu amo, va dormir al cotxe, es va afartar de rom i al mati es va possar de gala i traje de luces per ballar com rascallu! El seto balla kartel i dance hall!!! Increible, ara , tornem a repetir, aquest home es de ferro i es lo millor que hi ha a l'illa pero de ben llarg.
Blessings
No hay comentarios:
Publicar un comentario