jueves, 26 de enero de 2012

ULTIM O LAST ONE

Sembla mentida pero gairebe ha passat un mes.ja estem de tornada.... Be quasi tots l'oscar es queda un mes mes disfrutant de l'illa dels torrats. Ha passat volant i no tenim la la sensacio d'haver estat un mes aqui.en fi sigueu blessejats pel de lu mes alt! Salut!

lunes, 23 de enero de 2012

FISHERMAN'S... LABENDERIANS!! special livication...







Heu vist mai algun capitol de Thalassa??? Doncs tal cual, podeu fotreus al cap la veu del paio que parla i imaginar-nos a sobre una barca fent el pescador. Primer vam anar a la Blue Lagoon a casar peixos petits de sota les roques amb un truqui especial, ( els peixos petits en questio es diuen Dogos ) es trenca un hermitanyu, se li treu la meitat cuc que te enganxada a l'interior de la closca i es pesquen els Dogos. Despres els peixos es punxen  vius amb un am mes gran i comences a tirar mar endins a veure si una barracuda es tira a per ell i tens sort. Pero res de res, la barracuda no va apareixer. Com que no apareixia la barracuda, vam partir els dogos per la meitat i els hermitanyus i vam comensar a treure peixos. Es una sensacio contradictoria perque fa molta pena pescar peixos de colors meravellosos, pero alhora estas a una barca de pescador petita i allargada, amb el capita Fox, en Kenroy i nosaltres, balancejantnos enmig del mar, mes enlla de l'arrecife de corall.....veient com es fa de nit poc a poc i comensa a bufar una brisa suau del Carib...... finalment vam treure cuatre tipus de peixos diferents: els parrat fish, que son molt apreciats, daquest en vam treure dos , son peixos amb unes escates grans i amb la capacitat de canvuiar de color com si fossin camaleons d'aigua, banana fish, en vam treure un i es de color blau electric super intens, amb franges blaves mes clares, sembla d'acuari, i despres uns que sen diuen algo aixi com snapa que tenen punxes al costat dels ulls i que el Kenroy els va estabornir perque no ens punxessin. Tambe vam treure un llargarut que va servir per punxarlo a veure si de nou la barracuda sel fotia i axi va ser, en tornar a la costa una barracuda el va sarsanar per la meitat pero no va haver sort que sel fotes per on estava l'am. En fi, va ser una molt bonica experiencia, i com que som aixins de magnanims vam regalar la pesca a la veina de baix que no ho va entendre, aqui ens han passat coses com aquesta, no entenen que no fa falta un motiu per regalar uns peixos, alucinen , es queden xocats i alucinats i en molta part es perque som blancs tambe... dies enrere vam ajudar a una dona a dur bosses de la compra a casa seva i clar imagineu el cantazo tres blanquets portant les bosses de la compra duna senyora negra fins a casa seu, per a nosaltres es lo normal, no te res d'extraordinari pero aqui ho flipen, no ho entenen.

El peix globus no el vam pescar nposaltres, estava a punt de ser cuinat a la Winifred beach, pero a que mola els llavis de bogarde que te el notes???

Salut rebels!

SETO YOUTHS INTERNATIONAL CREW





en seto ultimament esta bastant fotut... en serio... esta fotut de salut... l'altre dia va anar al metge i es veu que te problemes de circulacio... te l'esquena i la cama dreta fotudes... i el metge li va receptar medicaments que ja veurem si es fot... i li va dir que no fumes... uuuuuuuuuuuffff!! de moment s'esta fotent fins les celles de gelocatils que li vam proporcionar... en papatapa... ja estava fotut del cap... ara comenca a defenestrar-se... tot i aixo es di almaiti llard!! el mes gran i original...

we're seto youths!!

viernes, 20 de enero de 2012

EL PARADIS A LA TERRA, MONKEY ISLAND I BLUE LAGOON











Amics, amigues, ahir vam estar al paradis, possiblement el millor moment daquest viatge en quant a sensacions i vibracio extrema es refereix. No es destranyar que dies enrere Shaggy i la seva familia estiguessin aqui desconnectant. Sabem on es, sabem que es un dels paradisos a la terra, quan vulgueu us hi portem . salut, a la tornada us expliquem were is the paradise!!!

IMATGE GRAFICA DEL QUE ES UN RAMPA AKA RAMPOLEON

viatge cap. 4: BLUE MOUNTAINS: VIATGE INFERNAL

















Bueeeeeno, a veure, es dificil comencar a explicar aquesta part del viatge....imagineuvos que teniu un cotxe o millor dit, el que queda d'un cotxe rovellat, amb forats al sostre, amb cucaraches com les de la placa del lleo vivint a dins, moltes ampolles buides, objectes irreconeixibles, plantes que a la sortida eren verdes i ara ja estan macerant de color verd fosc, cocacola desfeta pillada al kentuki les primeres hores abans darribar al rebel salute, seria un sinfin pero prometem farem una entrada especial pel cotxe i el seu estat.... aquest tipus de cotxe, perd moooolta aigua del radiador, perque l'ampolleta no te pressio perque el tap esta desgastat i clar, aquest tipus de cotxe, s'arregla agafant la bossa de plastic dels pastissets de coco i entaforant la bossa i despres el tap amb mala folla, aconsegueixes que aguanti 10 kilometres mes sense explotar, vas comprant aigua de beure o restes de ves a saber tu quina aigua trobes sota els seients i li fots al radiador....vas parant el cotxe en marxa al mig de la carretera perque baixi la temperatura, el cotxe s'atura...... bueno aixins 4 hores fins a Kingston. llavors decideixes parar a veure que collons li passa a la ferralla aquesta amb rodes..... i clar per comprovarho, despres de quatre hores el primer que has de fer, una de les primeres llisons de lautoescola es destapa la tapa del radiador......Julio seto es va chamuscar la ma i ens va esquitxar sencers d'aigua i anticongelant en ebullicio, palabra!!!! El tiu es va espantar , pero sap que som bona gent i que el que podia haver acabat en assassinat de primer grau, va ser res, un cop a lesquena i no et preocupis papa.

Aquest es el mitja de transport, vam parar a un poblet despres de Kingston a comprar provisions per anar a la Muntanya i..............sorpreeeesa!!! El cotxe va comensar a aturarse, calarse, pararse, .... pensavem que era la fi de la first love girl, que es com lanomena el seto. El papa li parla al cotxe, algu aixins com vamos bonita no te me cales ahora, eres la princesa i la emperatriz me cago en el tampon lleno de regla ( blood clot ). Bueno, van ser bombo ras clat, bombo clot, ras bombo, fuking bombo ras..... fins arribar a casa del iaio que guarda els cotxes que arriben a les blue mountains. A tot aixo el senyor oscarimuvi aka xisel aka oscar, va baixarse del carro perque volia matar al papa, el papa apretava gas a fondo sense marxa per injectar xofa, el cotxe feia 30 metres i es calava. I aixi durant dues hores, per camins de fang, travessant riu i trinxant el tub descapament a cops brutals. Seto, estas molt malament per tenir ledat que tens, una mica de previsio, tacte, dignitat, no pots nar aixins per la Jah life home que prendras mal. En fi, el iaio de les blue mountains que guarda els cotxes dels rampolleons que hi arriben, te demencia senil i la seva dona tambe, pobre, era un tio super lucid fa tres anys i ara et pregunta la mateixa cosa al cap de dos minuts, pobre home de veritat. En fi, vam agafar un jeep del que nomes quedava el ferro i PROOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOVA SUPERAAAAAAAAAAAADA!!! Una dotzena dous a dins una bossa de plastic van arribar desde kingsto a dalt per fer el sopar sense trencarse!!!!! aIXO DE DONT PUT DE EGGS IN THE SAME BASKET NO ES PER ALS RAMPES CATALANS naltrus tenim tacte!!!! 20 euros, un recorregut duna hora d'ascens per valls vermelles plenes de vegetacio diferent, fang, nens que senfilen darrera del jeep..... i a casa!!! Res ha canviat a dalt de les blue mountains... res com que res!!! hA ARRIBAT LELECTRICITAT I NOMES HI HA LLANTIES DE QUEROSENO A LES HABITACIONS, I HA NASCUT EL MAICHEL !!! Es possiblement el millor jamaica de l'illa un tros de pa de criatura que podeu veure a les fotos, rialler i guapu a mes no poder que va aprendre a fer servir un Iphone en un obrior i tancar d'ulls amb nomes dos anyets!!! Amazing!1 I res, que a les sis del mati ens vam llevra, vam pujar una mountain, vam veure pluja, nuvols sol, farigola, calsots, lliris i un paisatge espectacular. Vam beure cafe, esmorzar, acomiadarnos de la Cometa Halley, una australiana forrada de pasta que haviem conegut la nit anterior i res cap abaix a pillar el ragamuffin car.

Dono fe que el polamen, aka germa del xisel fliparia com el tete i un servidor  ( juanma ) vam arreglarli el caro al seto. Ens vam pringar les urpes, ens vam tallar amb la ferralla pero vam aconseguir crear una tapa decent amb merma per a la botella de laigua i vam segellar el conducte de laire cap al motor. Ens esperavem cinc hores de boca oberta recorrent  una carretera alternativa el BUFF BAY VALLEY, una carretera de conte com de los ultimos dias de leden, amb aigua, cascades , vegetacio exuberant , pura selva entre muntanyes precisoses, casetes lluents, rius pertot arreu..... de veritat, una meravella. I res , como no, vam arribar mig morts, demanant leutanasia i per acabarho dadobar, vam comprarli lampolla nova de laigua al papamovil, aka papacar.

viatge cap. 3: NINE MILES (NINETY NINE MILES)










Nine Miles.... no volem obviar el que es un viatge de quatre hores en cotxe per unes carreteres plenes de sots, cops de volant continus, accelerades, pitades, carreteres on caben un cotxe i mig, amb un conductor de ferro fumant herba a les 5 de la matinada, sense dormir des del dia anterior, curves, curves, curves.......sense dormir, curves , sense dormir.......vam arribar trinxats perduts al poble natal de Bob Marley, el mestre, el general, el big artist de veritat.

Nomes aturar el cotxe, el percal ja estava servit a la safata, un fals rasta dels que trobareu a centenars , a thousands al llarg i ample de l'illa ja ens va voler estrujar i escurar, pero la veterania es un grau i vam sortir de l'atolladero. Vam aconseguir una habitacio dins una futura casa d'hostes en construccio o en deconstruccio segons es miri....un garito de dues plantes desert, en plan peli de gangsters, com rakon city o walking deads.... tot ple de matalassos trinxats arreu, vaters cagats, portes obertes de les habitacions, fauna, animals, orukes, carcoma...... en fi. Pero vam dormir de la hostia de be despres de dinar i fartarnos fins les celles de calalu, rice and beans, plantins, dumpins, i com no, el millor dels tofus, que per si no ho recordeu del 2008, el mill9or tofu es menja a jamaica.

Anem pel Mausoleu, enteneu que havent esmorzat, sense dormir, amb jetu llastimos .. no es el millor moment per entrar a veure la tomba de Bob Marley pero som aixins, originals rampalaions, original freedom fighters agains spanish government.... res que es una puta camama dels collons, pobre bob, una colla de desgraciats sense cor gestionen el seu mausoleu i t'inciten a beure alcohol nomes a lentrar, et fan pagar 17 pavus mes un de lespelma obligatoria!!! 18 euros !!! Es gravissim Joan!!! Pero aixo si, la sensacio que tens a l'entrar a la tomba no te preu, de veritat, els tres vam sentir alguna cosa molt especial i que quedi clar, lluny de l'autosuggestio, hi ha un silenci amb una energia brutal a dins, vas descals.... Jah Live, Bob Live fo sho!!!!

No vam fer fotus del Mausoleu perque mai les hem fet ni les farem, respetec, aixo si, teniem moltes ganes de passejar pels caminets de Nine Miles i aixi ho varem fer, la gent com sempre, la gent currante no les sangoneres, son entranyables i de puta mare, amb una senzillesa molt agradable. Vam dinar, dormir, sopar, dormir, esmorzar... la dona que hi havia a carrec de l'unic bar a davant del mausoleu flipava amb el saque que tenim i lo bons i prims que arribem a estar pel que arribem a endrapar ! Vam arrassarli els [pastissets de coco, el te de putissima mare de poleo menta... en fi la tia ens va agafar carinyu !

Ale, cap a les blue mountains.

PD: el papatapa aka seto, aka julio seto, aka, rebelina, aka rebel, aka general, aka ras minott, aka mi compa, aka RAMPAAALAION, aka el putu amo, va dormir al cotxe, es va afartar de rom i al mati es va possar de gala i traje de luces per ballar com rascallu! El seto balla kartel i dance hall!!! Increible, ara , tornem a repetir, aquest home es de ferro i es lo millor que hi ha a l'illa pero de ben llarg.

Blessings